L'Enhanced Graphics Adapter (EGA), o l'«adaptador gràfic millorat», és un vell estàndard de visualització gràfica.
Es troba en termes de funcionalitats entre el CGA i el VGA i designa també tres modes gràfiques (dits modes gràfiques EGA): el 320×200 en 16 colors fixos, el 640×200 en 16 colors fixos i el 640×350 en 16 colors entre 64.[1][2]
Introduït l'octubre de 1984 per IBM per al seu nou ordinador personal PC/AT,[3] l'EGA és parcialment compatible amb el CGA, i pot mostrar una imatge de 16 colors en 640×350 píxels. Les targetes gràfiques EGA van incloure una ROM de 16 kilobytes d'extensió al BIOS, i un generador d'adreces Motorola MC6845.[4]
En 640×350, cadascun dels 16 colors pot ser definit per un color RGB, a través d'un mecanisme de paleta. Cada color pot ser escollit entre 64 (dos bits per píxel per al vermell, el verd, i el blau). També hi ha les modes gràfiques EGA 16 colors del CGA 640×200 i 320×200; en aquest cas només els 16 colors CGA/RGBI són llavors disponibles.
Les targetes gràfiques EGA són parcialment compatibles amb les modes gràfiques CGA. Les targetes EGA poden acceptar un monitor MDA a través de ponts a la targeta.[5] Només el mode 640×350 està llavors disponible en aquest cas.
L'estàndard EGA es va tornar obsolet per la introducció del VGA per IBM l'abril de 1987, a la gamma d'ordinadors PS/2.[6]